PARE DE DIA

PARE DE DIA

dimarts, 30 de maig de 2017

GINEBRA II 2017 (video)


Hola a tots i totes,
Desprès d’un poc més de 3 setmanes es pot dir que estem gaudint molt. Els dies passen entre alguns de no eixir de casa, però ben entretinguts: llibres, jocs, disfresses, cuina, alguna pel·lícula i organitzar la casa, tocar l’ukelele, entrenar...; i altres dies d’eixir i veure on estem i les possibilitats que ens ofereix l’exterior.
Això sí, els dies que eixim de casa descobrim una ciutat i un entorn que cada vegada ens agrada més. Ací hi ha molt de verd. De fet, quan arribem a la ciutat amb l’autobús el primer contacte amb l’asfalt es fa dur.
Hem descobert una “platja”, la plage de la Savonnière, a 10 minuts de casa amb el cotxe. És un entorn molt agradable, amb poca gent entre setmana, però ben ple si vas dissabte o diumenge. Ací hi ha molta gent que fa barbacoes i nosaltres ens hem sumat a aquest costum.
Un dels altres descobriments que hem fet és la muntanya de la Salève, amb un cim d’uns 1000 metres d’altura, que es pot pujar en cotxe o amb telefèric (aquesta ultima encara pendent, a la pròxima) on es pot veure una panoràmica de tota la ciutat i quasi tot el llac. Les vistes del Montblanc des d’aquest lloc són impressionants.
Parlant del Montblanc, vam pujar a l’Aiguille du Midi, de 3842 metres d’altura, la llàstima és que només vam poder pujar Bruna i jo, perquè no recomanen la pujada als menors de 5 anys. A banda d’això, és una experiència espectacular.
A més a més hem descobert uns quants parcs que són molt bonics, el Parc aux animaux du Bois-de-la-Bâtie i el Jardin Botanique. Pel que hem vist fins ara, ací tenen molta cura de l’entorn i les estructures i jocs per a xiquets ens deixen bocabadats.

Be, que gaudiu del vídeo!

dimecres, 17 de maig de 2017

GINEBRA MAIG 2017 (video)

Després de deixar a Castelló moltes emocions i molta feina feta i per fer, ha arribat el moment de marxar cap a Suïssa, concretament a Ginebra, i més concretament a 6 Km entre uns poblets que es diuen Jussy i Presinge, a pocs km de la frontera francesa.

Després de l’experiència d’Aveiro, l’adaptació ha sigut súper ràpida, i el viatge en dos dies, parada en Narbonne, ha sigut molt tranquil i sense cap incident.

La casa que vam llogar per Airbnb està molt bé: té dos habitacions, una en les golfes de la casa, on dormim els adults. Un bany amb banyera que fa la delícia de tots (a casa tenim plat de dutxa), una petita cuina, però prou equipada oberta al saló, una terrassa de fusta i un jardí d’uns 100 m2  que acaba en un bosc. I, finalment, el que més els ha agradat als xiquets és la gran quantitat de llibres, jocs i joguines que hi ha, un paradís per a descobrir dins i fora de casa.

Els primers dies han passat acoblant-nos a la casa i als nous ritmes, omplir la nevera i el rebost i anar descobrint les possibilitats que ens ofereix la nova situació. En breu, hem vist que ens surt a compte anar a fer la compra a França, ja que està a menys de 5 minuts i el preus de Suïssa són molt elevats.

Després d’uns dies casolans, divendres vam fer la nostra primera excursió,  al llac. Vam descobrir la platja de la Nymphe, on vam xalar molt amb el llac, els jocs i els animals que van vindre a vore’ns.
Dissabte vam anar a Ginebra per primera vegada els xiquets i jo; Anna ja coneixia la ciutat dels cinc dies que havia anat a treballar. Vam anar al parc de la Grange, espectacular, després al baby-plage i finalment al museu d’història natural.

Diumenge vam fer un recorregut vora el llac d’una hora i mitja fins arribar al Castell de Chillon, on vam xalar d’allò més visitant un castell del segle XIII molt adequat per a visitar amb xiquets.
Ara, a seguir descobrint, cuinant, i a vore si trobem algunes famílies amb qui compartir experiències. Us deixe un vídeo-resum d’aquests dies.


Au revoir! (el francès és una altra història)



dilluns, 10 d’abril de 2017

Quatre Camins: Sessions informatives i web


 
Hola a tots i totes, el nostre projecte va creixent, les obres van prou avançades, hi ha molta feina i s’ha de tenir cura de tots els petits detalls de la casa.
Avui aprofite per donar-vos a conèixer la nostra pàgina web: www.quatrecamins.com on podreu veure alguna informació sobre l’escola i les dates de les presentacions del projecte i la visita al centre.
També seguim buscant encara gent per a completar l’equip de persones que farem  d’aquest projecte una realitat, ja hem fet algunes entrevistes amb alguns dels candidats.

Així que, si voleu conèixer-nos un poc més a nosaltres i la nostra escola, veniu a les presentacions, on explicarem el funcionament inicial de l’escola, el període de preinscripció, els preus, els serveis i on hi haurà un torn de preguntes per resoldre els dubtes que tingueu.


https://quatrecamins.com/

dijous, 9 de març de 2017

Quatre camins

L'equip de Quatre Camins estem cercant ampliar la plantilla. Us adjunte l'anunci de la recerca.
Per a les famílies dir-vos que dins de poc uns donarem informació sobre tots els dubtes que tingueu.

Tingue paciència, estem treballant per fer unes sessions informatives.

dimecres, 8 de febrer de 2017

AVEIRO II (amb dos videos)

Ja quasi fa un mes que estem a Averio, l’adaptació ja està. Tots hem trobat en nostre espai i el temps per gaudir de l’estada.

A Maternura estem molt a gust. Els tres dies a la setmana que anem ens proporcionen el contacte amb l’idioma, que a poc a poc va calant en forma de frases o paraules soltes. Allí juguen molt, dinen molt prompte (11.30) i estem unes 4 hores cada dia. Podem arribar a l’hora que vulguem, sol ser entre les 10 i les 11. També hem acordat que la nostra estada allí la pagarem fent un troc, el dimarts dia 7 els faré una xerrada sobre escola activa i educació respectuosa per a les treballadores de l’espai.

Els dies passen entre jocs, parcs (n’hem descoberts més) i estan tots prou bé, les estructures són molt adequades, a més a més, hi a jocs molt xulos. També la intendència ens ocupa part del temps: ja tenim controlats on estan els supermercats, mercats, les tendes menudetes i, a prop de casa, hi ha un forn de pa on tenen pa acabat de fer el diumenge a les 19h. També cuinem, fem experiments... en definitiva, no perdem el temps. També hem anat a la Fabrica, el museu de la ciència d’Aveiro.

Després de 15 dies de sol, amb posta de sol inclosa, ja ha començat a ploure (pedra i tot), ens hem vestit adequadament per a no banyar-nos i algun dia no hem eixit de casa.

També hem començat a provar els menjars típics de la zona:
Pataniscas, unes coquetes de bacalhao amb farina i ou.
Bacalhao grelhado: Bacallà a la planxa amb creïlles.
Lulas grelhadas: Calamars a la planxa.
Pato a la laranja: Ànec amb arròs i creïlles a la taronja.
Pão de ló: Un pastís que recorda la pasta del braç de gitano per la seua textura.
Ovos moles: el dolç típic d’Aveiro, amb neula per fora i rovell d’ou amb sucre per dins.
Baba de camelo: una mousse de dolç de llet.


diumenge, 22 de gener de 2017

AVEIRO GENER 2017 (Inclou video)

Ja fa més de 10 dies que estem a Aveiro (Portugal), el viatge va ser molt tranquil, vam fer nit a Madrid, a casa del meu germà, de manera que el cotxe no es va fer molt pesat, i això que no van dormir en les 4 hores de Castelló a Madrid. Al dia següent vam eixir cap a les 10.30 i amb un parell de parades cap a les 17 estàvem ja a Aveiro.

Els primers 3 o 4 dies han estat durs, sobretot per als menuts, una nova casa per conèixer i descobrir no és tasca fàcil. Organitzar la casa perquè cadascú i cada cosa tinga el seu lloc ha estat prou fàcil, la casa esta molt bé, té moltes habitacions i, encara que algunes són xicotetes, ens dóna l’espai suficient.
La logística no és complicada tampoc, hi ha moltes tendes (tot a 100 inclosos), panaderies (el pa és prou bo), i supermercats; també als afores hi ha hipermercats i la mega tenda dels esports (que ja ens ha assortit de material contra el fred, la pluja i una cistella de bàsquet portàtil).

Hi ha tres dies a la setmana que els xiquets i jo anem a Maternura (http://www.maternura.pt/), un centre molt casolà on els xiquets i jo tenim l’oportunitat de conviure amb portuguesos i aprendre un poc l’idioma. Parlant amb l’equip directiu, m’han proposat de fer una xerrada sobre educació lliure i activa. Ves per on, un “bolo” internacional i tot. Ja us contaré més endavant.

Portugal en general, pel que ens hem assabentat, no és precisament el país dels xiquets: té un índex de natalitat prou baix, diuen que és el país d’Europa on més dones treballen i el permís de maternitat és de 4 mesos. Pels carrers es veuen pocs xiquets i la majoria de famílies que hem vist eren d’un sol fill.
En canvi hi ha parcs millors que els de Castelló, amb estructures, tobogans i reptes sensoriomotrius més que acceptables. Tampoc és per a tirar coets, però els que hem vist estan fets amb idea.

Dissabte passat vam anar per fi a la platja (praia da Barra), vam passar per damunt la ria, un dia molt bo, vam gaudir molt, sobretot la nostra filla major, recollint petxinetes i corrent per la sorra. Vam veure molta gent fent surf, hi ha una escola de surf en aquesta platja.

Ara us deixe un vídeo amb algunes de les imatges fixes i en moviment que hem replegat aquest dies. Fins la pròxima.



dimecres, 7 de setembre de 2016

NOU CURS, VIDA NOVA


Com alguns ja sabeu, l'aventura de pare de de dia toca a fi. Després de quasi dos anys d'una experiència meravellosa, aquest curs i per circumstàncies diferents deixe la professió com a tal, però seguiré encontacte amb el grup de mares de dia Comunitat cases niu de Castelló.
La situació és la següent: l'escola Quatre Camins obrirà molt probablement el curs 2017-2018 així que aquest any no estaré d'acompanyant però si posant en marxa l'escola, un repte molt emocionant. Això fa també que no tinga un lligam laboral a Castelló.
Aprofitant aquesta situació la meua dona va comentar la possibilitat de marxar uns mesos a fora de l'estat, en alguna universitat on poder fer una estada d'investigació sobre multilingüisme. En un principi vam pensar Canadà, però les diferents estratègies per a subvencionar el viatge no van quallar. Ara després de les vacances de Nadal marxem a Aveiro (Portugal), allí estarem un poc més de dos mesos. Durant aquest temps haurem d'adaptar-nos a una ciutat i un idioma nou, buscar gent amb qui compartir estonetes, una xiqueta de 6 anys i un xiquet de 3 necessitaran (son pare també) compartir joc i moments amb altres iguals.
Així que ja vos aniré contant per ací les noves aventrures.

diumenge, 7 d’agost de 2016

ESCOLA ACTIVA (III)


En aquesta última part de la sessió vam estar veient els punts que jo vaig creure més rellevants dins del marc de l ‘escola activa, tots molt relacionats entre si i, pel que vam veure, també amb el que havíem viscut feia una estona. Us en faré un resum.
El primer era relacionar el curs amb la meua participació. La cura d’éssers humans des del moment de nàixer fins que es desenvolupen com a adults passa per un acompanyament d’altres iguals i adults, i les condicions que es donen ajudaran a fer-se com a persones. En la meua experiència com a pare de dia i com a acompanyant, he vist com influeix la manera en que es tracta a les persones, de com si es respecta i es tracta amb amor les persones estem més a gust i podem escoltar-nos (interiorment) millor. Així, després de l’experiència del nostre segon fill, nascut a l’Hospital de la plana, vaig poder observar que hi ha molta similitud amb la cura amb la que es té en compte a l’embarassada i al bebè en els processos de gestació, part i postpart. I com aquesta visió afecta positivament. Per això és en l’escola activa on es segueix aquest camí de respecte i confiança amb els processos vital de cadascú.
El guió de la xerrada era aquest:

Per a mi un acompanyant és una persona amb un recorregut interior que l’ha dut a la consciència educativa i ha pogut desaprendre de les vivències passades per a poder establir relacions d’amor i respecte amb els xiquets i els adults. Vaig ressaltar la importància d’acompanyar les emocions i validar-les, cosa molt útil a l’hora de resoldre conflictes i posar límits. Comentàrem també la importància de l’educació no punitiva, sense càstigs ni recompenses. Vam debatre sobre com és d’essencial intentar que les valoracions que fem els adults siguen descripcions sense avaluació.
Vaig donar-li importància al fet que l’escola activa promou l’autonomia i l’autogestió com a base de l’aprenentatge, la confiança en aquests processos és clau, així com gaudir d’un ambient ric en possibilitats i experiències. Equivocar-se, avorrir-se, discutir, parlar, triar, són accions que realment ens preparen per a fer coses.
Vam estar mirant quines son les característiques dels ambients exteriors i interiors de l’escola activa, així com alguns materials.
Durant la presentació vam tindre temps per a reflexions i preguntes més directes, una d’elles era perquè no podien ser totes les escoles com la que es proposa en l’escola activa... Vam tindre debat.
Finalment la sessió es va tancar amb una bona sensació: la del despertar d’alguna gent a una altra manera d’estar amb xiquets. I això és molt. Com jo dic, s’ha de difondre la paraula.





dimecres, 13 de juliol de 2016

L'ESCOLA ACTIVA (II)

La sessió va començar cap a les 18 hores, les participants estaven fora esperant. Vaig eixir a la porta, moltes menjaven, ja que el taller anterior amb Julio Basulto es va endarrerir un poc, em vaig presentar breument i els vaig donar les directrius sobre la primera part de la sessió: Entreu, podeu descalçar-vos, si voleu. Tindreu diferents espais (els vaig explicar molt breument), i trieu les activitats que vulgueu. També els vaig explicar que per a qualsevol cosa Ester i jo estàvem allí.
Al plantejar-me la sessió vaig saber de seguida que no es podria entendre el concepte d’escola activa sense viure-la. Així que vaig pensar en propostes per a adults, amb les condicions característiques de l’escola activa, espais on hi havia diferents ambients, lliure elecció del temps i el que fer. A partir d’ací podria enllaçar amb moltes de les coses que després exposaria amb la xerrada.
De seguida van entrar, hi havia de tot, algunes de seguida ho tenien clar, altres que van observar des de la distància els diferents espais, algunes van apropar-se a veure més de prop totes les propostes. Les taules d’argila i manualitats es van omplir de seguida, l’espai de lectura i reflexió també, ací van arribar les embarassades del grup. L’espai de música també va tindre molt d’èxit, no van parar en quasi tota l’estona. Al teatre, hi van arribar les que volien provar-ho tot, i inclús una de les participants es va pintar la cara i es va disfressar del tot, com va xalar!
Les sensacions van ser molt bones: la gent estava molt contenta de poder triar, de fer el que en aquell moment li venia en gana, totes van trobar el seu lloc i inclús Débora que duia a Rafael (3 mesos) al braç mentre sa mare llegia va trobar el raconet on hi havia posat uns fruits secs i aigua.
Abans de seguir amb la presentació vam parlar un poc de les sensacions que van tindre. Però a algunes participants els va costar deixar el seu quefer per passar a la següent part, les vam esperar una estona i desprès es van anar incorporant al grup. Una vegada estàvem quasi totes els vaig preguntar sobre alguns aspectes de la sessió: Sensacions sobre l’espai, si els havia costat triar, si s’havien pogut concentrar en la seua tasca i sobre la nostra manera d’acompanyar
Com a acompanyants, tant Ester com jo vam intervindre molt poc: un límit, “quan acabem d’utilitzar un joc el tornem al seu lloc”, i alguna assistència amb els jocs de taula o amb algun material de manualitats (l’adhesiu de la goma Eva).
En la propera entrega i última comentaré algunes coses sobre la presentació i el que va sorgir d’allí. 
Us deixe unes imatges de la sessió.
Taula de manualitats

Modelatge amb argila

Música

Lectura, al fons teatre i raconet de menjar 

Els jocs

A punt de començar la presentació



dilluns, 11 de juliol de 2016

L'ESCOLA ACTIVA (I)


Fa uns dies vaig tindre el plaer de participar en la 2a edició del curs d'estiu "Humanització en l'assistència a la dona i la primera infància", un curs amb gent de molt reconegut prestigi en el món de la criança i amb el despertar cap a la consciència educativa: Carlos González, Júlio Basulto Rosa Jové, entre d'altres, i també gent més propera, com Eva Mateo, i alguns dels companys de l'hospital de la Plana a Vila-Real de la Directora, Débora Garduño Egea, comare i professora a l'UJI.
La temàtica del curs era ben clara: intentar que els professionals que treballen amb embarassades, pares i mares i amb xiquets i xiquetes de totes les edats tinguen un tracte més humà, més respectuós.
A finals del mes de març Débora em comentà la possibilitat de fer una de les sessions del curs d'estiu per parlar del que passa desprès de la primera infància, cap als tres anys, que parlara de la meua visió de l'escola activa (viva, lliure, alternativa, democràtica, waldorf, montessori, etc), quina il·lusió i quina responsabilitat!
De manera que, al cap de quatre mesos, divendres passat allí estàvem jo i la meua companya de feina Ester Pons, amb el seu saber estar i fer, preparant la sessió: Una aproximació a l'escola activa.
La sessió es dividia en dues parts. La primera, vivencial, on les participants tenien uns 45 minuts per moure's per l'espai de l'aula de teatre Carles Pons on hi havia diferents propostes: Jocs de Taula (individual i en grup), manualitats i pintura, modelatge amb argila, música, disfresses i espai de lectura i diàlegs. I la segona, una part més teòrica on vaig presentar la meua visió del nou paradigma de l'educació dins de l'escola activa.
En uns dies us conte la nostra experiència.