PARE DE DIA

PARE DE DIA

dilluns, 9 de novembre de 2015

"ME LO PIDO" UN VIATGE ALS CATÀLEGS DE JOGUINES

Des de el dia 2 de novembre, a falta de pràcticament dos mesos per a Nadal, ja hi ha a les nostres bústies els típics càtalegs de joguines de les tendes i grans superfícies. La televisió (això m'han dit) comença a llençar els seus cants de sirena per dir-nos allò que hem de regalar en aquesta època.
Sembla impossible fugir d'aquesta dinámica. A mi, per costum, m'agrada fullejar aquests catàlegs per veure tendències o veure que només un percentatge molt baixet del que allí apareix compleix les meues expectatives sobre una bona joguina.
Aquest any, a diferencia dels altres, he (hem) decidit que a casa nostra no estiguen presents, per tal d'evitar aquesta influència a l'hora d'escriure la carta als reis mags. Però fugir de la influència del mercat és molt difícil: estan l'escola, els aparadors de les tendes, les cases dels amics... almenys la mitiguem, supose.
L'any passat ja vaig fer una entrada en aquest bloc referent a aquest tema, de la qual rescate alguna cosa per a aquest. Crec que el joc és molt important per al futur i el present dels nostres xiquets i xiquets, per tant quan trobe que una joguina no ajuda al desenvolupament del joc sinó que castra les possibilitats de gaudir de la imaginació i la llibertat que donen altres joguines, m'enfureix.
Segur que molts de vosaltres ja teniu la casa ben assortida de catàlegs de joguets, amb els seus apartats per edats, sexe (les pàgines rosa són per a xiquetes, crec), i tipus de joguet.
Fa un temps vaig trobar aquesta guia del joguet i em va semblar prou clara i coherent.
Per a mi hi ha tres pilars bàsics en els joguets:
  1. Que tinguen més d'un ús (moltes vegades són ells mateixos els qui ens els descobreixen).
  2. Que siguen de fusta o materials naturals, a banda de ser atractius, sense haver d'utilitzar sons i llums.
  3. Que no tinguen imatges corporatives (és a dir, Monster High, Hello Kitty, Violeta, Tortugues ninja, Star wars, Barça, Real Madrid), creadores de consumistes potencials en un futur.
A Castelló i voltants hi ha tendes especializades en joguines i jocs que poden ajudar-vos a trobar la joguina ideal per als vostres xiquets i xiquetes (si voleu alguna recomanació contacteu-me i vos dic, per no fer publicitat ací).
Demaneu amb seny i recordeu que vosaltres també podeu jugar encara, amb els vostres fills o amb els amics. No per ser adults hem de deixar de jugar.

dimarts, 27 d’octubre de 2015

NOVES AVENTURES


Hola de nou,
 
Ací ens teniu uns mesos desprès de mostrar-vos el que hem anat fent. Ara tindreu l'oportunitat de veure la nostra evolució: el menut de la casa ja camina i no hi ha qui el pare, i la fadrina segueix caçant paraules i guardant-les per a desprès repetir-les. Comenecen a ser molt més autonoms a l'hora de menjar i de tindre cura de la higiene corporal.
 
Hem représ la marxa molt a gust, tornant a trobar-nos de nou, connectant amb la casa i amb les persones que l'habitem. També hi ha coses noves, espais que han canviat o nous materials per xalar i descobrir coses.
 
Encara ens falta algú. Si voleu conéixer-nos un poc més i saber què és el que fem cada dia casa, ja sabeu: telefoneu o envieu un missatge per parlar amb mi, molt gustós us atendré (quan puga).
 
Ací teniu unes imatges que fan un resum del que hem fet aquests mesos.
 

dilluns, 31 d’agost de 2015

ES BUSCA

A dia d'avui a casa estem Marcel i jo, al setembre tornarà Gala. Estem buscant un altre xiquet o xiqueta que vulga vindre a passar el matí a casa mentre els pares no poden atendre'l perquè estan treballant.
A casa se li ofereix un tracte amable, respectuós amb els seus ritmes i adequat a les seues necessitats. Desplegant recursos i materials perquè puga experimentar: provar, fallar, plorar, riure, frustrar-se, descansar, alimentar-se, jugar, moure's, tacar-se, rentar-se. Tot açò des d'un enfocament de llibertat i respecte màxim, seguint els corrents de Pikler, Montessori, Wild, Solter, González, Gardner per destarcar-ne alguns.
A casa matinem molt, a les 7.40 ja estem en marxa. Ens donem un temps per a jugar i després qui té gana pot desdejunar, en acabar ens amanim per a anar al parc, hi ha molts llocs prop de casa, al parc juguem, pintem, esmorzem i cap a les 11 tornem a casa. Durant el mes de juliol Marcel i Gala dormien la migdiada d'11 a 13 més o menys. En alçar-se jugaven un poc i en acabant dinàvem cadascú el seu dinar acabadet de calfar.
Quan cadascú decideix que ha acabat de dinar, l'ajude a baixar de la trona, o deixa de seure i rentem mans, cara i també les dents. Si hem tingut algun accident i la roba està molt bruta o xopa, la canviem. En acabar tornem a la "feina", en passar una hora o hora i mitja, ens amanim perquè vinguen els pares a replegar-nos.
Al llarg del dia, de vegades sona música en la casa, música de diferents estils, artistes i idiomes, que incita a la dansa i a gaudir; de vegades s'arrimen a l'aparell reproductor i són ells els qui la demanen.
Per a aquest curs tenim novetats a casa: la bateria, feta en part amb materials reciclats, i la paret d'aigua (feu una ullada al vídeo). A més a més, aquest any, que ja són més grandets, també provarem de pintar i modelar.
Així que ja sabeu, si voleu passar a conéixer-nos, poseu-vos en contacte i veniu a veure'ns algun dia.
Us esperem.

 
 

 

dissabte, 18 de juliol de 2015

NO PAREN...



Ací teniu un nou vídeo, aquesta vegada amb imatges en moviment, on veureu moments de joc, moviment, reptes, percepcions i experiències de les quals són partíceps.

Això sí: hi ha moments dels quals no veureu imatges, ja que requereixen l'atenció màxima per part de l'adult. Moments com els plors, els conflictes, el cansament i el descans o la cura en la higiene i els canvis de bolquer.

Una vegada més agrair a les famílies el seu recolzament i consentiment per a poder mostrar Pare de dia Castelló a tots vosaltres i que pugueu veure un poquet el que fan ací.

Per a l'any que ve encara tinc una plaça lliure, així que, si voleu vindre, ja sabeu. Contacteu amb mi i ens coneixerem millor i, si penseu que aquest és el lloc on el vostre fill o filla estarà millor que en qualsevol altre, us rebrem tots els dies amb un somriure de benvinguda.



 

divendres, 19 de juny de 2015

VOLEU VORE EL QUE PASSA A CASA?


Ací teniu una xicoteta mostra del que ha passat aquests mesos enrere des que vaig decidir fer-me pare de dia fins que hem omplit la casa.
L'any que ve, si voleu, tinc un o dos llocs disponibles, depenent de les edats dels xiquets o xiquetes.
Ja sabeu on estic i el que fem, així que gaudiu del video i compartiu-lo, si voleu.
Agraïments molt forts per a les famílies, que primer han confiat en mi per deixar a les seues perles i després m'han permés vos les mostre en acció.

 

dissabte, 30 de maig de 2015

LA VIDA ÉS DURA

 
 
L'altre dia redactant l'anterior article vaig recordar una frase que he tornat a sentir diverses vegades per part de pares i mares. En un curs de formació sobre educació respectuosa que vaig tindre la sort d'impartir, una de les persones assistents va fer un comentari després d’haver estat parlant sobre escoles actives (lliures, alternatives, democràtiques). Deia que el xiquet que acudia a una d'aquestes escoles no anava a estar preparat per a la vida, que LA VIDA ERA DURA, que aleshores, després de viure uns anys en la seua bombolla no podria enfrontar-se a la vida real.
 
Des del punt de vista dels xiquets tindre una bombolla és sentir-se segurs i estimats  i els garanteix un espai on desenvolupar-se amb plenitud. La majoria de pares i mares en creem una a casa, però de vegades quan van a l'escola ixen d'aquesta bombolla i van a parar a una institució on la sensació d'amor i seguretat s’esvaeix mentre sona la música i es posen a la fila.

Mirem a veure què ens ofereixen de diferent els dos tipus d'escola dels quals hem parlat. Aquesta serà una visió general i sense voler ofendre a ningú. Basada en la meua experiència pròpia, les lectures i les formacions que he fet.
 
A les escoles convencionals en la majoria de casos hi ha  molts mecanismes de control sobre l'individu: la fila, la rigidesa de l'hora d'entrada i eixida, les tasques obligatòries i de vegades inadequades per a alguns alumnes, els càstigs i recompenses, les agrupacions per edats en compte de per interessos o capacitats, l'autoritarisme dels adults, i algunes més que podríem afegir a aquesta llista. Aquests mecanismes minen l'autoestima, potencien la necessitat d’aprovació exterior, augmenten la competitivitat, estableixen relacions d'autoritat i jerarquia, algunes vegades anul·len la creativitat. Tot açò té un origen i una motivació: l'escola prussiana. En aquest enllaç d'un fragment del documental La educación prohibida s'explica el com i el perquè de l'escola convencional.


 
A la majoria de projectes d'educació lliure s'hi proporcionen tasques que parteixen de la motivació intrínseca; s'hi treballa la resolució de conflictes de manera respectuosa, on l'adult no dóna les solucions, sinó que posa en marxa l'escolta activa; es marquen límits, pocs i clars, que ofereixen un marc de seguretat; els adults acompanyants accepten els sentiments (positius i negatius); les normes són consensuades i establertes en assemblees pels xiquets; s'hi dóna molta importància a l'autoregulació en l'hora de menjar, dormir i anar al lavabo, entre d'altres.
 
Aquestes  experiències fan que la majoria de persones que han viscut d'aquesta manera tinguen més capacitat de triar allò que volen fer i esforçar-se per aconseguir-ho, una capacitat creativa molt desenvolupada, molta autonomia en la resolució de problemes, tendència al treball cooperatiu i altes quotes d'autoestima. Vos pose el cas de Sudbury, una escola que fa molt de temps que està en funcionament i té ja exalumnes en edat adulta: http://www.sudval.com/05_alumni.html
 
Aleshores, tenim dos formes d'entendre la preparació per a la vida: en un es donen les circumstàncies per a desenvolupar-nos en llibertat i l'altre acaba anul·lant algunes de les capacitats de cada individu, fent-lo passar per l'anella que el sistema actual ha creat.

Reprenet la pregunta amb la qual ha començat aquesta reflexió: pense que la vida no és FÀCIL, que presenta molts obstacles, des de ben menuts. Aprendre a moure't, expressar-te, relacionar-te, identificar-te, jugar són tasques que requereixen una concentració i un treball molt intens i porten associades moltes frustracions. Podríem dir que la vida és dura si no podem superar els obstacles o si ens sentim incapaços de fer-ho amb o sense ajuda. És a dir, la duresa de la vida ve donada per la nostra capacitat per a acceptar i superar els reptes que ens ofereix dia a dia. L'escola activa prepara un entorn de seguretat i amor per tal que el xiquet experimente de forma autònoma els seus propis límits, es trobe amb entrebancs i frustracions i tinga sempre un recolzament per assimilar-los i superar-los. I això és el que el prepararà millor per a les parts més negatives de la vida: haurà tingut molts anys per desenvolupar recursos per resoldre conflictes i reposar-se a les frustracions. L'escola activa els dóna resiliència. 
 
 

 

diumenge, 17 de maig de 2015

DE MAJOR VULL QUE SIGA... FELIÇ


Fa uns dies que em ronda pel cap aquest concepte que tenim els pares i les mares sobre el futur dels nostres fills.

Hi ha molta gent a qui, quan se li pregunta sobre què voldria que fóra el seu fill, diu que vol que siga feliç. En un principi, una gran majoria de nosaltres coincidiríem amb aquesta afirmació, sobretot perquè té una aparença d'apertura, d'acceptació de les seues decisions (ja no s'estila allò de voler que continue la nissaga profesional de la familia). Però hem de tindre en compte una cosa: el concepte de felicitat dels nostres fills no és el nostre. Això ens pot portar a un conflicte de valors, hi haurà fills que trobaran la felicitat treballant en un bar o una obra, d'altres invertiran anys de la seua vida per estudiar medicina o enginyeria per salvar vides o  fer un món millor en una ONG a l'Índia, pot ser que algú es faça esportista i puga viure de l'esport, mestre, músic o tal vegada decidisca, si té fills, dedicar-los el temps i l'atenció que pensa que es mereixen i deixar de banda la seua activitat professional per fer-ho. En qualssevol dels casos suposem que siga feliç, i ací també coincidiríem la majoria.

Però després hi ha casos en què la felicitat costa de vore des dels nostres ulls d'adult amb un recorregut per la vida més llarg i amb les nostres idees ja establertes. Què passa si el nostre fill és feliç sent policia o militar, o polític corrupte, què passa si viu al carrer i es busca la vida dia a dia per menjar amb la seua flauta i el seu gos, o decideix que no vol anar a la universitat perquè et diu que en els primers 6 mesos ha vist que no està aprenent res.

La meua reflexió ha acabat amb dues conclusions. La primera és deixar de pensar tant en el futur i centrar-nos en el moment actual: gaudim del moment en què es troben els nostres fills i gaudim de les aparentment xicotetes coses que fan cada dia: repeteixen, inventen, descobreixen, tasten, oloren, pateixen, gaudeixen, etc. Estiguem amb ells ara, el futur ja vindrà, estiguem amb ells acompanyant-los, guarnint-los de seguretat, confiança i autoestima. Confiem en ells i de segur que el dia de demà ens ho tornaran, i si no és així caldrà seguir volent-los.

La segona és fer-nos a la idea que d'ací a uns anys seran persones que hauran de prendre decisions rellevants en les seues vides, i si hem sigut capaços en els anys anteriors de deixar-los decidir, errar i rectificar, els haurem preparat per a ser persones segures d'elles mateixes amb una visió més madura de com són i com reaccionen. Cal també preparar-nos per a fer un pas endarrere i acompanyar-los des de més lluny, tindre en compte que és la seua vida. Nosaltres tenim, com he dit abans, la missió de guarnir-los de les eines necessàries perquè pugen triar lliurement el que volen fer. Des de molt menuts els xiquets coneixen les seues necessitats, la nostra tasca doncs és desxifrar-les i donar les condicions perquè puguen cobrir-les.
 
Així doncs, la base perquè  una persona siga feliç pot residir en la seua sensació de llibertat i aquesta passa perquè siguen responsables sobre el seu cos, els seus pensaments i les seues accions, de manera que intentem que els nostres fills tinguen aquesta sensació.
 
S'obre el debat.

 

divendres, 15 de maig de 2015

LA CASA PLENA




Ja fa unes setmanes que que tinc la casa plena, plena de xiquets i xiquetes. Potser tres no pareix un número per omplir res, però és que aquest tres s'ha de multiplicar o elevar a alguna potència.
El cas és que cada un d'aquests xiquets arriba a casa amb tot: no es deixa res fora o a l'entrada (tret de les sabates i els seus familiars).
M'he adonat del canvi del concepte adaptació dins de l'educació conscient. Normalment es parla de l'adaptació del xiquet, però en aquest cas és l'adult de referència en la casa el que ha d'anar coneixent i ADAPTANT-SE a les necessitats, inquietuds i prefrències del nous habitants de la casa. El punt d'inflexió arriba en el moment de cobrir les necessitats físiques com la son i la fam, ja que ací sí que procure que coincidisquen, no per imposició, naturalment, però si ofrerint-los o deixant que s'apropen a la cuina on mengem, deixant el joc o el que estiguen fent.
Per altra banda, l'experiència de poder observar-los mentres juguen, deixar-los jugar, oferir-los de vegades reptes o experiències noves, és altament enriquidora des del punt de vista profesional: moltes d'aquelles coses que has llegit o t'han contat en les formacions i que veies amb els teus fills i els dels amics, ací tens la sort de poder gaudir-les tots els dies.
Us deixe amb algunes imatges del que ha passat aquests dies per casa. Ja us contare més coses.
Voldria agrair a les famílies que em deixen publicar les fotos i també la seua confiança amb mi per deixar que, mentres ells no poden atendre'ls, ho faça jo.
L'hora de menjar
Busca i  rebusca
Tot fora!

Junts, però cadascú al seu joc 

Què  hi ha  al fons d'aquesta Caixa?
 
 

dissabte, 4 d’abril de 2015

QUE VE LA PRIMAVERA!



Sí, pareix que el bon temps ha vingut i sembla que es quedarà.
Fa temps que no escrivia res al bloc, la veritat que he tingut feina i no he pogut parar-me una estoneta per a escriure. Vaig estar a Barcelona a dos escoles (públiques) amb metodologies no convencionals, queda pendent una entrada.
I ara tinc feina a casa. Tanta, que fins que no ha vingut el període de vacances de Pasqua no he pogut  dedicar-li el temps que requereix a preparar la terrassa per al bon temps. Ací us deixe unes fotos perquè us en feu una idea.
La taula de cultiu, esperant que broten les verduretes


Cuineta (de donyets) per a l'exterior


Preparant els tronquets de bioconstrucció
El sorral... ni posar la sorra em deixaven, de l'emoció!
Pinyes, pedres, fustes i floretes.
 
 Quan estiga tota la terrassa amanida, us l'ensenyaré. Ja quasi està tot a punt per a donar-li la benvinguda al nou membre de casa, que vindrà a finals de mes. Queda una plaça lliure, ací us esperem!



dimarts, 13 de gener de 2015

TU BEBÉ Y TÚ: os regalamos una tarde muy especial

 
 
Hola, aquest dissabte de 17 a 20 hores al Centro Annelise Arte y Bienestar, C/ República Argentina, 61 baix, 12006 Castelló de la Plana tindrà lloc un encontre de famílies i professionals sobre criança. Tinc l'honor de ser un dels convidats a la jornada, així que si voleu conèixer-me i sentir un poc com és la meva feina, ja sabeu, acudiu.
Us deixo la informació de l'event amb els horaris i més coses. també podeu accedir via facebook.
 
 
info@annelise.es
EVENTO GRATUITO Y PARA TODA LA FAMILIA.

Con mucha ilusión y ganas de pasarlo bien os ofrecemos una tarde especial con varios profesionales dedicados al mundo de la maternidad/paternidad y los cuidados del bebé.

Clases gratuitas, charlas, información interesante, acceso a productos respetuosos en un ambiente descontraído y familiar.

Tod@s sois bienvenid@s a VENIR y a PROBAR.

17:00 - DANZA ORIENTAL PRENATAL con Annelise Bello da Veiga

17:20 - PROYECCIÓN TRAILER "O Renascimento do Parto" (El Renacimiento del Parto)
...
17:30 - ATENCIÓN PERINATAL: MAMÁ, BEBÉ Y PAPÁ con Henar Morla

18:00 - MASAJE INFANTIL con Cécile Ribalta

18:30 - Pare de dia con Jordi Fabregat Torres

18:45 - PORTEO con La Tribu de Gaia

19:00 - DANZA POST PARTO / CON PORTEO y SUELO PÉLVICO con Annelise Veiga

19:30 - MERCADO: La Tribu de Gaia Ecocrianza Consciente (productos en liquidación). Manualidades de Bruja también estará exponiendo sus creaciones artísticas con muchas ideas de bonitos regalos.

Aportación libre

ANNELISE VEIGA: licenciada en Psicología, es profesora de Danza Oriental desde el 2001. Es propietaria del Centro Annelise Arte y Bienestar en Castellón, directora y coreógrafa de la Compañía de Danza Oriental Daluna, colaboradora del Programa de Extensión Universitaria de la Universidad Jaume I y profesora en la Casa de la Dona de Villarreal con los cursos de Danza Oriental y Suelo Pélvico. www.annelise.es

CÉCILE RIBALTA: es Enfermera en el Servicio de Neonatologia del Hospital General de Castellón, con formación en Coach salud y personal y actualmente formándose en Terapia Gestalt en el Instituto Gestalt de Castellón. Educadora de Masaje Infantil en proceso de Certificación
por la IAIM (Asociación Internacional de Masaje Infantil).

JORDI FABREGAT: Pare de una xiqueta (4 anys) i un xiquet (9 mesos) i mestre amb formació específica en acompanyament respectuós i escola activa (Montessori, Pestalozzi,Rebecca Wild, Aletha Solter i Emmi Pikler). www.paredediacastello.com https://www.facebook.com/paredediacastello
 

diumenge, 11 de gener de 2015

ELS INFANTS I LES PANTALLES 2.0


Fa temps una amiga em va preguntar si jo pensava que era beneficiós que la seua filla de 6 mesos jugara amb la Tablet. Fa uns dies a Facebook un altra coneguda demanava consell sobre com regularitzar l'us de la tablet amb el seu fill de 2 anys.

A la primera versió d'aquesta entrada vaig fer un recull d'informació, estudis o opinions sobre el tema.

La meua opinió, basada en els estudis llegits i les experiències pròpies, és que als bebès (0-3 anys) els aporta ben poc, tenen altres necessitats que no veure una pantalla (i avui en dia, lliscar els seus dits per ella) a banda dels efectes negatius de les imatges i els sons poc naturals i adulterats. Veure a aquests xiquets, propers i desconeguts, alienats a pocs centímetres de la pantalla amb aquella cara que no diu res, sense emoció, em fa pensar que alguna cosa no va bé.

Els xiquets i adolescents capaços ja de rebre i assimilar la informació beuen de fonts manipuladores: amb un rerefons consumista i estereotipat que els crea una imatge de la realitat poc autèntica. Per la qual cosa pense que és recomanable dur un cert control del que passa davant de la pantalla, ja que en televisions i dispositius mòbils la quantitat d'informació (directa, subliminal, amagada, descarada, real, fictícia...) és brutal i de vegades ni tan sols els adults som capaços de digerir-la.

Una altra cosa que puc afegir és el tema de l'AUTOREGULACIÓ (mereix una entrada sencera, tot arribarà), hi ha gent que opta per aquesta opció amb el tema pantalles; la meua conclusió és que si aquests xiquets i xiquetes no han tingut experiències prèvies d'autorregulació amb situacions menys potents que les pantalles o els menjars escombreria, és molt complicat no claudicar el nostre temps a mirar pantalles moltíssim de temps, deixant d'escoltar el que realment necessiten.
 
La majoria de vídeos o articles coincideixen en diverses qüestions:
  • La responsabilitat dels pares per davant de tot.
  • No exposició a pantalla abans dels 2 anys.
  • Més tele, més possibilitat de patir sobrepès.
  • No veure la tele més de 2 hores al dia i fer-los conscients del límit de temps (he de dir que a mi dues hores al dia em pareix una barbaritat).
  • Utilitzar gravacions o DVDs per evitar el bombardeig mediàtic.
  • Acompanyar-los en la visualització: per fer entendre imatges o situacions no preparades per a ells.
  • Oferir altres activitats abans que la tele. 
Ací van alguns enllaços per a ampliar el tema:

Afegint alguna cosa nova teniu el bloc de Catherine L'Ecuyer, experta en la matèria i autora dels llibres Educar en el asombro i Educar en la realidad, al seu bloc trobareu molts articles que parlen sobre el tema.
 
Un vídeo amb reflexions de Jerry Mander, autor del llibre Four Arguments for the Elimination of Television (1977), en el qual fa ja quasi 40 anys repassava els efectes de la televisió per grans i xiquets.
 
 
Un article de Mauricio Wild per repensar-nos per què tenim televisió a casa, quin ús fan de nosaltres a travès d'ella i com afecta els xiquets. Dóna el seu punt de vista sobre com d'"endimoniat" pot ser aquest aparell tant per als adults com sobretot per als xiquets.
 
Un altre article, que resumeix les recomanacions de l'Associació Japonesa de Pediatria, l'Acadèmia Americana de Pediatria i la Societat Canadenca de Pediatria.
 
 
Com sempre, cadascú a sa casa i amb els seus fills fa com pot i com considera. Espere que aquests enllaços servisquen almenys com a reflexió i punt de partida d'una decisió conscient, i no per inèrcia.