PARE DE DIA

PARE DE DIA

diumenge, 11 de gener de 2015

ELS INFANTS I LES PANTALLES 2.0


Fa temps una amiga em va preguntar si jo pensava que era beneficiós que la seua filla de 6 mesos jugara amb la Tablet. Fa uns dies a Facebook un altra coneguda demanava consell sobre com regularitzar l'us de la tablet amb el seu fill de 2 anys.

A la primera versió d'aquesta entrada vaig fer un recull d'informació, estudis o opinions sobre el tema.

La meua opinió, basada en els estudis llegits i les experiències pròpies, és que als bebès (0-3 anys) els aporta ben poc, tenen altres necessitats que no veure una pantalla (i avui en dia, lliscar els seus dits per ella) a banda dels efectes negatius de les imatges i els sons poc naturals i adulterats. Veure a aquests xiquets, propers i desconeguts, alienats a pocs centímetres de la pantalla amb aquella cara que no diu res, sense emoció, em fa pensar que alguna cosa no va bé.

Els xiquets i adolescents capaços ja de rebre i assimilar la informació beuen de fonts manipuladores: amb un rerefons consumista i estereotipat que els crea una imatge de la realitat poc autèntica. Per la qual cosa pense que és recomanable dur un cert control del que passa davant de la pantalla, ja que en televisions i dispositius mòbils la quantitat d'informació (directa, subliminal, amagada, descarada, real, fictícia...) és brutal i de vegades ni tan sols els adults som capaços de digerir-la.

Una altra cosa que puc afegir és el tema de l'AUTOREGULACIÓ (mereix una entrada sencera, tot arribarà), hi ha gent que opta per aquesta opció amb el tema pantalles; la meua conclusió és que si aquests xiquets i xiquetes no han tingut experiències prèvies d'autorregulació amb situacions menys potents que les pantalles o els menjars escombreria, és molt complicat no claudicar el nostre temps a mirar pantalles moltíssim de temps, deixant d'escoltar el que realment necessiten.
 
La majoria de vídeos o articles coincideixen en diverses qüestions:
  • La responsabilitat dels pares per davant de tot.
  • No exposició a pantalla abans dels 2 anys.
  • Més tele, més possibilitat de patir sobrepès.
  • No veure la tele més de 2 hores al dia i fer-los conscients del límit de temps (he de dir que a mi dues hores al dia em pareix una barbaritat).
  • Utilitzar gravacions o DVDs per evitar el bombardeig mediàtic.
  • Acompanyar-los en la visualització: per fer entendre imatges o situacions no preparades per a ells.
  • Oferir altres activitats abans que la tele. 
Ací van alguns enllaços per a ampliar el tema:

Afegint alguna cosa nova teniu el bloc de Catherine L'Ecuyer, experta en la matèria i autora dels llibres Educar en el asombro i Educar en la realidad, al seu bloc trobareu molts articles que parlen sobre el tema.
 
Un vídeo amb reflexions de Jerry Mander, autor del llibre Four Arguments for the Elimination of Television (1977), en el qual fa ja quasi 40 anys repassava els efectes de la televisió per grans i xiquets.
 
 
Un article de Mauricio Wild per repensar-nos per què tenim televisió a casa, quin ús fan de nosaltres a travès d'ella i com afecta els xiquets. Dóna el seu punt de vista sobre com d'"endimoniat" pot ser aquest aparell tant per als adults com sobretot per als xiquets.
 
Un altre article, que resumeix les recomanacions de l'Associació Japonesa de Pediatria, l'Acadèmia Americana de Pediatria i la Societat Canadenca de Pediatria.
 
 
Com sempre, cadascú a sa casa i amb els seus fills fa com pot i com considera. Espere que aquests enllaços servisquen almenys com a reflexió i punt de partida d'una decisió conscient, i no per inèrcia.
 
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada