PARE DE DIA

PARE DE DIA

diumenge, 17 de maig de 2015

DE MAJOR VULL QUE SIGA... FELIÇ


Fa uns dies que em ronda pel cap aquest concepte que tenim els pares i les mares sobre el futur dels nostres fills.

Hi ha molta gent a qui, quan se li pregunta sobre què voldria que fóra el seu fill, diu que vol que siga feliç. En un principi, una gran majoria de nosaltres coincidiríem amb aquesta afirmació, sobretot perquè té una aparença d'apertura, d'acceptació de les seues decisions (ja no s'estila allò de voler que continue la nissaga profesional de la familia). Però hem de tindre en compte una cosa: el concepte de felicitat dels nostres fills no és el nostre. Això ens pot portar a un conflicte de valors, hi haurà fills que trobaran la felicitat treballant en un bar o una obra, d'altres invertiran anys de la seua vida per estudiar medicina o enginyeria per salvar vides o  fer un món millor en una ONG a l'Índia, pot ser que algú es faça esportista i puga viure de l'esport, mestre, músic o tal vegada decidisca, si té fills, dedicar-los el temps i l'atenció que pensa que es mereixen i deixar de banda la seua activitat professional per fer-ho. En qualssevol dels casos suposem que siga feliç, i ací també coincidiríem la majoria.

Però després hi ha casos en què la felicitat costa de vore des dels nostres ulls d'adult amb un recorregut per la vida més llarg i amb les nostres idees ja establertes. Què passa si el nostre fill és feliç sent policia o militar, o polític corrupte, què passa si viu al carrer i es busca la vida dia a dia per menjar amb la seua flauta i el seu gos, o decideix que no vol anar a la universitat perquè et diu que en els primers 6 mesos ha vist que no està aprenent res.

La meua reflexió ha acabat amb dues conclusions. La primera és deixar de pensar tant en el futur i centrar-nos en el moment actual: gaudim del moment en què es troben els nostres fills i gaudim de les aparentment xicotetes coses que fan cada dia: repeteixen, inventen, descobreixen, tasten, oloren, pateixen, gaudeixen, etc. Estiguem amb ells ara, el futur ja vindrà, estiguem amb ells acompanyant-los, guarnint-los de seguretat, confiança i autoestima. Confiem en ells i de segur que el dia de demà ens ho tornaran, i si no és així caldrà seguir volent-los.

La segona és fer-nos a la idea que d'ací a uns anys seran persones que hauran de prendre decisions rellevants en les seues vides, i si hem sigut capaços en els anys anteriors de deixar-los decidir, errar i rectificar, els haurem preparat per a ser persones segures d'elles mateixes amb una visió més madura de com són i com reaccionen. Cal també preparar-nos per a fer un pas endarrere i acompanyar-los des de més lluny, tindre en compte que és la seua vida. Nosaltres tenim, com he dit abans, la missió de guarnir-los de les eines necessàries perquè pugen triar lliurement el que volen fer. Des de molt menuts els xiquets coneixen les seues necessitats, la nostra tasca doncs és desxifrar-les i donar les condicions perquè puguen cobrir-les.
 
Així doncs, la base perquè  una persona siga feliç pot residir en la seua sensació de llibertat i aquesta passa perquè siguen responsables sobre el seu cos, els seus pensaments i les seues accions, de manera que intentem que els nostres fills tinguen aquesta sensació.
 
S'obre el debat.

 

2 comentaris:

  1. Bones conclusions!Un bon acompanyament durant la infància els proveirà dels mecanismes que necessiten per decidir amb seguretat i de manera responsable en un futur. I com bé dius... Caldrà seguir volent-los i seguint-los des de lluny. I a gaudir del present!!

    ResponElimina
  2. Gràcies pel comentari. És molt agradable parlar per ací sobre aquestos temes. Gràcies de nou per la teua feina al bloc i a la clase.

    ResponElimina