PARE DE DIA

PARE DE DIA

dissabte, 30 de maig de 2015

LA VIDA ÉS DURA

 
 
L'altre dia redactant l'anterior article vaig recordar una frase que he tornat a sentir diverses vegades per part de pares i mares. En un curs de formació sobre educació respectuosa que vaig tindre la sort d'impartir, una de les persones assistents va fer un comentari després d’haver estat parlant sobre escoles actives (lliures, alternatives, democràtiques). Deia que el xiquet que acudia a una d'aquestes escoles no anava a estar preparat per a la vida, que LA VIDA ERA DURA, que aleshores, després de viure uns anys en la seua bombolla no podria enfrontar-se a la vida real.
 
Des del punt de vista dels xiquets tindre una bombolla és sentir-se segurs i estimats  i els garanteix un espai on desenvolupar-se amb plenitud. La majoria de pares i mares en creem una a casa, però de vegades quan van a l'escola ixen d'aquesta bombolla i van a parar a una institució on la sensació d'amor i seguretat s’esvaeix mentre sona la música i es posen a la fila.

Mirem a veure què ens ofereixen de diferent els dos tipus d'escola dels quals hem parlat. Aquesta serà una visió general i sense voler ofendre a ningú. Basada en la meua experiència pròpia, les lectures i les formacions que he fet.
 
A les escoles convencionals en la majoria de casos hi ha  molts mecanismes de control sobre l'individu: la fila, la rigidesa de l'hora d'entrada i eixida, les tasques obligatòries i de vegades inadequades per a alguns alumnes, els càstigs i recompenses, les agrupacions per edats en compte de per interessos o capacitats, l'autoritarisme dels adults, i algunes més que podríem afegir a aquesta llista. Aquests mecanismes minen l'autoestima, potencien la necessitat d’aprovació exterior, augmenten la competitivitat, estableixen relacions d'autoritat i jerarquia, algunes vegades anul·len la creativitat. Tot açò té un origen i una motivació: l'escola prussiana. En aquest enllaç d'un fragment del documental La educación prohibida s'explica el com i el perquè de l'escola convencional.


 
A la majoria de projectes d'educació lliure s'hi proporcionen tasques que parteixen de la motivació intrínseca; s'hi treballa la resolució de conflictes de manera respectuosa, on l'adult no dóna les solucions, sinó que posa en marxa l'escolta activa; es marquen límits, pocs i clars, que ofereixen un marc de seguretat; els adults acompanyants accepten els sentiments (positius i negatius); les normes són consensuades i establertes en assemblees pels xiquets; s'hi dóna molta importància a l'autoregulació en l'hora de menjar, dormir i anar al lavabo, entre d'altres.
 
Aquestes  experiències fan que la majoria de persones que han viscut d'aquesta manera tinguen més capacitat de triar allò que volen fer i esforçar-se per aconseguir-ho, una capacitat creativa molt desenvolupada, molta autonomia en la resolució de problemes, tendència al treball cooperatiu i altes quotes d'autoestima. Vos pose el cas de Sudbury, una escola que fa molt de temps que està en funcionament i té ja exalumnes en edat adulta: http://www.sudval.com/05_alumni.html
 
Aleshores, tenim dos formes d'entendre la preparació per a la vida: en un es donen les circumstàncies per a desenvolupar-nos en llibertat i l'altre acaba anul·lant algunes de les capacitats de cada individu, fent-lo passar per l'anella que el sistema actual ha creat.

Reprenet la pregunta amb la qual ha començat aquesta reflexió: pense que la vida no és FÀCIL, que presenta molts obstacles, des de ben menuts. Aprendre a moure't, expressar-te, relacionar-te, identificar-te, jugar són tasques que requereixen una concentració i un treball molt intens i porten associades moltes frustracions. Podríem dir que la vida és dura si no podem superar els obstacles o si ens sentim incapaços de fer-ho amb o sense ajuda. És a dir, la duresa de la vida ve donada per la nostra capacitat per a acceptar i superar els reptes que ens ofereix dia a dia. L'escola activa prepara un entorn de seguretat i amor per tal que el xiquet experimente de forma autònoma els seus propis límits, es trobe amb entrebancs i frustracions i tinga sempre un recolzament per assimilar-los i superar-los. I això és el que el prepararà millor per a les parts més negatives de la vida: haurà tingut molts anys per desenvolupar recursos per resoldre conflictes i reposar-se a les frustracions. L'escola activa els dóna resiliència. 
 
 

 

2 comentaris:

  1. Ay Jordi, cuánta razón. Y que presión el pensar dónde y quién va a educar, además de nosotros mismos, a nuestros hijos. Pollito tiene 9 meses, espero que para cuando decidamos que vaya a la escuela el panorama sea un poco distinto

    ResponElimina
  2. Hola, gracias por el comentario. Felicidades por el Blog, es muy interesante. También tengo perfil de Facebook. Si esperemos que el cambio se acelere.

    ResponElimina