PARE DE DIA

PARE DE DIA

dimecres, 7 de setembre de 2016

NOU CURS, VIDA NOVA


Com alguns ja sabeu, l'aventura de pare de de dia toca a fi. Després de quasi dos anys d'una experiència meravellosa, aquest curs i per circumstàncies diferents deixe la professió com a tal, però seguiré encontacte amb el grup de mares de dia Comunitat cases niu de Castelló.
La situació és la següent: l'escola Quatre Camins obrirà molt probablement el curs 2017-2018 així que aquest any no estaré d'acompanyant però si posant en marxa l'escola, un repte molt emocionant. Això fa també que no tinga un lligam laboral a Castelló.
Aprofitant aquesta situació la meua dona va comentar la possibilitat de marxar uns mesos a fora de l'estat, en alguna universitat on poder fer una estada d'investigació sobre multilingüisme. En un principi vam pensar Canadà, però les diferents estratègies per a subvencionar el viatge no van quallar. Ara després de les vacances de Nadal marxem a Aveiro (Portugal), allí estarem un poc més de dos mesos. Durant aquest temps haurem d'adaptar-nos a una ciutat i un idioma nou, buscar gent amb qui compartir estonetes, una xiqueta de 6 anys i un xiquet de 3 necessitaran (son pare també) compartir joc i moments amb altres iguals.
Així que ja vos aniré contant per ací les noves aventrures.

diumenge, 7 d’agost de 2016

ESCOLA ACTIVA (III)


En aquesta última part de la sessió vam estar veient els punts que jo vaig creure més rellevants dins del marc de l ‘escola activa, tots molt relacionats entre si i, pel que vam veure, també amb el que havíem viscut feia una estona. Us en faré un resum.
El primer era relacionar el curs amb la meua participació. La cura d’éssers humans des del moment de nàixer fins que es desenvolupen com a adults passa per un acompanyament d’altres iguals i adults, i les condicions que es donen ajudaran a fer-se com a persones. En la meua experiència com a pare de dia i com a acompanyant, he vist com influeix la manera en que es tracta a les persones, de com si es respecta i es tracta amb amor les persones estem més a gust i podem escoltar-nos (interiorment) millor. Així, després de l’experiència del nostre segon fill, nascut a l’Hospital de la plana, vaig poder observar que hi ha molta similitud amb la cura amb la que es té en compte a l’embarassada i al bebè en els processos de gestació, part i postpart. I com aquesta visió afecta positivament. Per això és en l’escola activa on es segueix aquest camí de respecte i confiança amb els processos vital de cadascú.
El guió de la xerrada era aquest:

Per a mi un acompanyant és una persona amb un recorregut interior que l’ha dut a la consciència educativa i ha pogut desaprendre de les vivències passades per a poder establir relacions d’amor i respecte amb els xiquets i els adults. Vaig ressaltar la importància d’acompanyar les emocions i validar-les, cosa molt útil a l’hora de resoldre conflictes i posar límits. Comentàrem també la importància de l’educació no punitiva, sense càstigs ni recompenses. Vam debatre sobre com és d’essencial intentar que les valoracions que fem els adults siguen descripcions sense avaluació.
Vaig donar-li importància al fet que l’escola activa promou l’autonomia i l’autogestió com a base de l’aprenentatge, la confiança en aquests processos és clau, així com gaudir d’un ambient ric en possibilitats i experiències. Equivocar-se, avorrir-se, discutir, parlar, triar, són accions que realment ens preparen per a fer coses.
Vam estar mirant quines son les característiques dels ambients exteriors i interiors de l’escola activa, així com alguns materials.
Durant la presentació vam tindre temps per a reflexions i preguntes més directes, una d’elles era perquè no podien ser totes les escoles com la que es proposa en l’escola activa... Vam tindre debat.
Finalment la sessió es va tancar amb una bona sensació: la del despertar d’alguna gent a una altra manera d’estar amb xiquets. I això és molt. Com jo dic, s’ha de difondre la paraula.





dimecres, 13 de juliol de 2016

L'ESCOLA ACTIVA (II)

La sessió va començar cap a les 18 hores, les participants estaven fora esperant. Vaig eixir a la porta, moltes menjaven, ja que el taller anterior amb Julio Basulto es va endarrerir un poc, em vaig presentar breument i els vaig donar les directrius sobre la primera part de la sessió: Entreu, podeu descalçar-vos, si voleu. Tindreu diferents espais (els vaig explicar molt breument), i trieu les activitats que vulgueu. També els vaig explicar que per a qualsevol cosa Ester i jo estàvem allí.
Al plantejar-me la sessió vaig saber de seguida que no es podria entendre el concepte d’escola activa sense viure-la. Així que vaig pensar en propostes per a adults, amb les condicions característiques de l’escola activa, espais on hi havia diferents ambients, lliure elecció del temps i el que fer. A partir d’ací podria enllaçar amb moltes de les coses que després exposaria amb la xerrada.
De seguida van entrar, hi havia de tot, algunes de seguida ho tenien clar, altres que van observar des de la distància els diferents espais, algunes van apropar-se a veure més de prop totes les propostes. Les taules d’argila i manualitats es van omplir de seguida, l’espai de lectura i reflexió també, ací van arribar les embarassades del grup. L’espai de música també va tindre molt d’èxit, no van parar en quasi tota l’estona. Al teatre, hi van arribar les que volien provar-ho tot, i inclús una de les participants es va pintar la cara i es va disfressar del tot, com va xalar!
Les sensacions van ser molt bones: la gent estava molt contenta de poder triar, de fer el que en aquell moment li venia en gana, totes van trobar el seu lloc i inclús Débora que duia a Rafael (3 mesos) al braç mentre sa mare llegia va trobar el raconet on hi havia posat uns fruits secs i aigua.
Abans de seguir amb la presentació vam parlar un poc de les sensacions que van tindre. Però a algunes participants els va costar deixar el seu quefer per passar a la següent part, les vam esperar una estona i desprès es van anar incorporant al grup. Una vegada estàvem quasi totes els vaig preguntar sobre alguns aspectes de la sessió: Sensacions sobre l’espai, si els havia costat triar, si s’havien pogut concentrar en la seua tasca i sobre la nostra manera d’acompanyar
Com a acompanyants, tant Ester com jo vam intervindre molt poc: un límit, “quan acabem d’utilitzar un joc el tornem al seu lloc”, i alguna assistència amb els jocs de taula o amb algun material de manualitats (l’adhesiu de la goma Eva).
En la propera entrega i última comentaré algunes coses sobre la presentació i el que va sorgir d’allí. 
Us deixe unes imatges de la sessió.
Taula de manualitats

Modelatge amb argila

Música

Lectura, al fons teatre i raconet de menjar 

Els jocs

A punt de començar la presentació



dilluns, 11 de juliol de 2016

L'ESCOLA ACTIVA (I)


Fa uns dies vaig tindre el plaer de participar en la 2a edició del curs d'estiu "Humanització en l'assistència a la dona i la primera infància", un curs amb gent de molt reconegut prestigi en el món de la criança i amb el despertar cap a la consciència educativa: Carlos González, Júlio Basulto Rosa Jové, entre d'altres, i també gent més propera, com Eva Mateo, i alguns dels companys de l'hospital de la Plana a Vila-Real de la Directora, Débora Garduño Egea, comare i professora a l'UJI.
La temàtica del curs era ben clara: intentar que els professionals que treballen amb embarassades, pares i mares i amb xiquets i xiquetes de totes les edats tinguen un tracte més humà, més respectuós.
A finals del mes de març Débora em comentà la possibilitat de fer una de les sessions del curs d'estiu per parlar del que passa desprès de la primera infància, cap als tres anys, que parlara de la meua visió de l'escola activa (viva, lliure, alternativa, democràtica, waldorf, montessori, etc), quina il·lusió i quina responsabilitat!
De manera que, al cap de quatre mesos, divendres passat allí estàvem jo i la meua companya de feina Ester Pons, amb el seu saber estar i fer, preparant la sessió: Una aproximació a l'escola activa.
La sessió es dividia en dues parts. La primera, vivencial, on les participants tenien uns 45 minuts per moure's per l'espai de l'aula de teatre Carles Pons on hi havia diferents propostes: Jocs de Taula (individual i en grup), manualitats i pintura, modelatge amb argila, música, disfresses i espai de lectura i diàlegs. I la segona, una part més teòrica on vaig presentar la meua visió del nou paradigma de l'educació dins de l'escola activa.
En uns dies us conte la nostra experiència.













diumenge, 10 de gener de 2016

Escola Quatre Camins


Molts dels qui em coneixeu ja sabeu que estic dins d'un projecte per crear una escola activa a Castelló; aquesta escola es diu Quatre Camins i pretén obrir les seues portes el proper setembre del 2016.
Estarà situada a l'avinguda Vila-Real, 50. Serà una escola d'infantil i primària, basada en el respecte al ritme i l'evolució de cada xiquet i xiqueta, on es tindran en compte les seues emocions i la seua manera d'aprendre, i se'ls considerarà el motor i l'eix dels seus processos maduratius.
La meua tasca dins de l'escola serà la d'acompanyar aquests processos amb el màxim respecte i cura, procurant assistir amb allò que necessiten i no interferir en les seues tasques. Ara mateix estem dissenyant els espais i ambients on ens mourem, així com fent una previsió dels tallers i les activitats de lliure accés.
Per ajudar que l'escola obtinga l'homologació pertinent hem creat una enquesta per tal de recollir dades que farem arribar a les autoritats pertinents perquè entenguen, com ho entenem nosaltres, la necessitat d'un centre d'aquestes característiques a Castelló, que cobrisca les necessitats escolars de moltes famílies que a dia d'avui no están cobertes satisfactòriament.
Si vols col·laborar emplenant l'enquesta, estarem molt agraïts.