PARE DE DIA

PARE DE DIA

diumenge, 7 d’agost de 2016

ESCOLA ACTIVA (III)


En aquesta última part de la sessió vam estar veient els punts que jo vaig creure més rellevants dins del marc de l ‘escola activa, tots molt relacionats entre si i, pel que vam veure, també amb el que havíem viscut feia una estona. Us en faré un resum.
El primer era relacionar el curs amb la meua participació. La cura d’éssers humans des del moment de nàixer fins que es desenvolupen com a adults passa per un acompanyament d’altres iguals i adults, i les condicions que es donen ajudaran a fer-se com a persones. En la meua experiència com a pare de dia i com a acompanyant, he vist com influeix la manera en que es tracta a les persones, de com si es respecta i es tracta amb amor les persones estem més a gust i podem escoltar-nos (interiorment) millor. Així, després de l’experiència del nostre segon fill, nascut a l’Hospital de la plana, vaig poder observar que hi ha molta similitud amb la cura amb la que es té en compte a l’embarassada i al bebè en els processos de gestació, part i postpart. I com aquesta visió afecta positivament. Per això és en l’escola activa on es segueix aquest camí de respecte i confiança amb els processos vital de cadascú.
El guió de la xerrada era aquest:

Per a mi un acompanyant és una persona amb un recorregut interior que l’ha dut a la consciència educativa i ha pogut desaprendre de les vivències passades per a poder establir relacions d’amor i respecte amb els xiquets i els adults. Vaig ressaltar la importància d’acompanyar les emocions i validar-les, cosa molt útil a l’hora de resoldre conflictes i posar límits. Comentàrem també la importància de l’educació no punitiva, sense càstigs ni recompenses. Vam debatre sobre com és d’essencial intentar que les valoracions que fem els adults siguen descripcions sense avaluació.
Vaig donar-li importància al fet que l’escola activa promou l’autonomia i l’autogestió com a base de l’aprenentatge, la confiança en aquests processos és clau, així com gaudir d’un ambient ric en possibilitats i experiències. Equivocar-se, avorrir-se, discutir, parlar, triar, són accions que realment ens preparen per a fer coses.
Vam estar mirant quines son les característiques dels ambients exteriors i interiors de l’escola activa, així com alguns materials.
Durant la presentació vam tindre temps per a reflexions i preguntes més directes, una d’elles era perquè no podien ser totes les escoles com la que es proposa en l’escola activa... Vam tindre debat.
Finalment la sessió es va tancar amb una bona sensació: la del despertar d’alguna gent a una altra manera d’estar amb xiquets. I això és molt. Com jo dic, s’ha de difondre la paraula.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada